DUES DONES AL BELFAST DEL 1976. LA FORÇA DE LES PERSONES

Van sonar uns trets al mig del carrer, es va esmicolar el parabrisa d’un cotxe i el vehicle, fora de control, va precipitar-se sobre uns infants que passejaven per la vorera.

Uns soldats del Regiment de Control de Fronteres de l’Ulster (el Kings Own Royal Border Regiment) acabaven de disparar a Danny Lennon, un militant de l’IRA Provisional – una organizació que preconitzava l’alliberament d’Irlanda del Nord de la tutela anglesa – sortit de la presó feia uns mesos, i a John Chillingworth, un company. Eren sospitosos de transportar un fusell metrallador.

Com a conseqüència de la descàrrega van morir dos infants – Joanne (8 anys) i Andrew (6 setmanes) – i Lennon, el conductor del cotxe. Un tercer infant (John, 2 anys) va fer-ho l’endemà, a l’hospital. Chillingworth va sortir-ne al cap d’unes setmanes.

El fet va succeir el 10 d’agost del 1976, a Belfast, la capital de l’Ulster, Irlanda del Nord, un territori en disputa armada entre els habitants permanents de la zona, irlandesos catòlics, i colons anglesos, de creences protestants.

UN PAS MÉS

El cas – com la majoria de les morts i misèries causades per la violència o situacions incontrolables – va viure’s com una veritable tragèdia a la ciutat i, més enllà de la pena, de la revolta contra la injustícia i de la solidaritat que l’esdeveniment despertà, va desvetllar la consciència de dues dones que, des d’aleshores, prenen part en el viatge col·lectiu cap a la Pau.

Betty Williams va ser testimoni directe dels trets a la cantonada del carrer on vivia i va reaccionar immeditament convocant una marxa de protesta.

Mairead Maguire va incorporar-se a l’avanç dels seus conciutadans quan passaven per davant de casa seva per a protestar per la mort de tres dels seus nebots.

PRIMERES MESURES

Al cap de menys d’un any després, al març del 1977, una manifestació que reunia dones catòliques i protestants, va acollir-ne 10.000. A l’abril ja n’eren 35.000.

Williams i Maguire havien engegat una organització anomenada Gent de Pau (Peace People), que duia a terme una permanent tasca de sensibiltzació contra tota mena de violència.

El seu primer manifest – anomenat Primera Declaració de Gent de Pau – era ben clar:

Tenim un simple missatge al món des d’aquest moviment per la Pau:

  • Volem viure i estimar i construir una societat justa i pacífica.
  • Volem per als nostres infants i per a nosaltres, en les nostres vides a casa, a la feina i al joc, unes vides de Joia i de Pau.
  • Reconeixem que construir una societat així demana dedicació, feina dura i coratge.
  • Reconeixem que hi ha molts problemes a la nostra societat i que són font de conflictes i de violència.
  • Reconeixem que cada bala disparada i cada bomba que esclata fan aquesta feina més difícil.
  • Però refusem l’ús de les bombes i de les bales i de totes les tècniques de violència.
  • Ens dediquem a treballar amb els nostres veïns, propers i llunyans, de casa i d’arreu, per a construir una societat pacífica en la que les tragèdies que hem conegut són un mal precedent i una alarma constant.

PREMIS NOBEL DE LA PAU

El treball de les dues activistes va demostrar com les persones sense càrrecs ni preparació de cap tipus podien prendre decisions i tirar endavant iniciatives en favor de les dones i dels homes que les envoltaven.

La seva tasca en favor de la pau va merèixer l’atenció del Tribunal dels Premis Nobel que la van reconèixer i premiar al 1977.

Va ser un gest valuós. Des dels inicis del Premis al 1901, només l’havien rebut tres altres dones. Afortunadament, moltes persones van anar afegint-se a Gent de Pau i d’altres col·lectius similars va aparèixer a l’Ulster i per tot arreu, a partir d’aquells anys.

UNA FEINA QUE NO S’ACABA

En els anys posteriors, Betty Williams i Mairead Maguire han continuat la seva tasca per camins paral·les, aprofitant cada una les seves preferències i oportunitats.

Williams va desplaçar-se als Estats Units per a persistir en les seves activitats a organitzacions vinculades a la món de la infància i també a la Universitat. Entre d’altres, encapçala en l’actualitat la Global Children’s Foundation i és presidenta del World Centre of Compassion for Children International.

Per la seva part, Maguire ha continuat involucrada amb Gent de Pau, de la que ha esdevingut presidenta honorària, i manté un clar compromís amb entitats i organismes involucrats en qüestions socials i polítiques arreu del món com, per exemple, Tailàndia, Kurdistan, Xina, Iraq o Síria.

LA GENT DEL CARRER

Les paraules de Betty Williams en el moment d’acceptar el Nobel de la Pau van deixar clar que “la mort del jove republicà irlandès i dels tres infants va crear la possibilitat de tirar endavant un veritable moviment per la pau…”

I, més enllà d’aquesta realitat, Egil Aarvik, vicepresident del Comité aque atorga els Premis Nobel de la Pau, va mirar el futur i va afirmar: “Williams i Maguire ens han ensenyat el que la gent del carrer pot fer per a promoure la pau”.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *