LES 198 ACCIONS NO-VIOLENTES DE GENE SHARP

ACTIVISTA, ESTUDIÓS, INTEL·LECTUAL

Manifestacions, vagues, ocupacions no-violentes, però també peticions col·lectives, paròdies d’enterraments, boicots, negatives de suport, compliments lents, excuses, retards i obstruccions, sistemes de transport alternatius, sobrecàrrega de sistemes administratius… i així fins a 198 mètodes no-violents són els que Gene Sharp – el famós activista i escriptor sobre la no-violència – proposa en diverses de les seves obres, per a aconseguir canvis radicals en situacions d’injustícia.

Nascut a Baltimore, Ohio, al 1928 i mort a Boston tot just l’any passat, Gene Sharp és el creador d’una extensa obra sobre la no-violència, que ha influït decisivament arreu del món en l’establiment de situacions democràtiques.

El seu compromís amb les activitats no-violentes va començar quan va ser empresonat per les seves protestes contra la Guerra de Corea (1950-1953). Esdevingut secretari del líder pacifista A. J. Muste, va integrar-se després a la revista londinenca Peace News i ajudà en l’organització de les Marxes d’Aldersmost contra les armes nuclears dels anys 60 a Anglaterra.

Va col·laborar posteriorment amb l’ecologista noruec Arne Naess, a Oslo, on va començar a estudiar l’obra de Gandhi sobre qui va fer la tesi doctoral a Oxford. Finalment, va ser professor de ciències polítiques a la Universitat de Massachussets i, des de 1965, investigador al Centre d’Afers Internacionals a la Universitat de Harward.

La seva tasca fonamental ha estat la fundació de l’Albert Einstein Institution al 1983, una organització sense ànim de lucre per a la promoció de la no-violència en conflictes a tot el món.

“QUAN EL POBLE NO OBEEIX, EL GOVERN PERD EL PODER”

Aquesta afirmació del filòsof francès del segle XVI Étienne de la Boétie resumeix el pensament polític de Sharp i ha guiat la seva activitat d’aplicació de la no-violència en tota mena de conflictes.

A Europa, la seva influència ha estat decisiva en nombroses situacions entre les que destaquen la independització dels països bàltics (Letònia, Lituània i Estònia) i la dels estats vinculats a l’antiga Unió Soviètica, tant als Balcans (Sèrbia, Croàcia…) com en els casos d’Ucraïna, Geòrgia i Bielorússia. També ha tingut un paper clau en les activitats de l’IRA.

Les idees de Sharp van igualment tenir un rol crucial en els litigis de Kirguizistan (Àsia Central), Iran, Síria, Birmània i a la Primavera Àrab, sobretot, a Tunísia.

Les reflexions i propostes de Sharp sempre s’han demostrat determinants, fins al punt que el Ministre de Defensa lituà, Audrius Butkevicius, en el moment de la independència del seu país, i referint-se a l’obra de Gene Sharp “Civilian Based Defense”, va declarar: “Prefereixo aquest llibre a la bomba nuclear”.

“DE LA DICTADURA A LA DEMOCRÀCIA”

“De la Dictadura a la Democràcia” és probablement el llibre més famós de Gene Sharp.

Publicat per primer cop al 1993 i constantment reeditat des d’aleshores, explica com desfer-se d’una situació antidemocràtica i crear una societat lliure. L’obra – traduïda a més de trenta llengües, entre les que es troba el català (*) – ha circulat per tot el món i, a través de valuoses indicacions de caràcter general, resumeix les valoracions i l’experiència de l’autor sobre les confrontacions no-violentes en les que ha tingut una intervenció directa a través de les seves obres.

A més de les deu seccions del llibre – que contemplen des dels punts febles de totes les dictadures a com planificar les estratègies, desintegrar governs despòtics o construir democràcies duradores -, “De la Dictadura a la Democràcia” conté els 198 mètodes d’acció no-violenta esmentats al títol d’aquest article.

Sharp va escriure altres llibres, alguns sobre Gandhi – per qui l’autor tenia un interès especial -, però la majoria d’estratègia política i, sobretot, no-violència. Els títols d’un interès més general són, probablement, els tres volums de “The Politics of Nonviolent Action” així com “Social Power and Political Freedom” i “There Are Realistic Alternatives”.

Cal també tenir en compte la película documental “How to Start a Revolution” (*), on Sharp explica els mètodes per a tirar endavant un moviment insurreccional.

ALGUNES OPINIONS DE SHARP

Els dictadors no tenen cap interès en permetre eleccions que puguin foragitar-los dels seus trons.

Alliberar-se de les dictadures depèn en última instància de la capacitat de les persones d’alliberar-se elles mateixes.

Les dictadures mai són tan fortes com creuen que són i la gent mai no és tan feble com creu que és.

La no-violència és el mitjà més poderós disponible per a aquells que lluiten per la llibertat.

Alguns estats estrangers actuaran contra una dictadura només per a obtenir el seu propi control econòmic, polític o militar sobre el país.

Confiar en mitjans violents és triar el tipus de lluita en el qual els opressors gairebé sempre tenen superioritat.

(*) Assequible gratuïtament a internet.


This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *