“SOBRE LES PEDRES DE PRAGA” (*) (LA REVOLUCIÓ DE VELLUT, NOV.-DES. 1989)


Entre el 17 de novembre i el 29 de desembre del 1989, a l’estat aleshores conegut com República de Txecoslovàquia, va quallar una revolució política, cultural i social que va canviar de manera radical la vida quotidiana dels seus ciutadans i va demostrar una vegada més la força de la lluita no-violenta.

“En una posició insostenible”

Txecoslovàquia va néixer al 1918, com resultat del Tractat de Versalles posterior a la Primera Guerra Mundial. L’acord entre els estats que van posar-lo en marxa va imposar, entre d’altres mesures, el desmembrament de l’imperi austrohongarès i l’establiment de països independents com Àustria, Hongria, Iugoslàvia i la pròpia Txecoslovàquia. El nou país va resultar de la unificació de diverses regions veïnes amb llengües i cultures diferents.

Després de la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va ser inclosa en l’òrbita russa i, per tant, sotmesa a les condicions polítiques que la resta de països de l’àrea, és a dir una economia i una vida social centralitzades i un govern exclusivament a càrrec del partit comunista.

Aquesta situació va comportar constants tensions que es va manifestar en persistents mostres de rebuig, la més important de les quals va ser la coneguda com Primavera de Praga al 1968, violentament reprimida per l’exèrcit rus.

Els canvis produïts a l’URSS al 1985 per la introducció de la Glasnost (transparència) i de la Perestroika (reestructuració) van propiciar l’eclosió de moviments de renovació col·lectiva en les països que hi estaven vinculats. La caiguda del Mur de Berlín el 9 de novembre del 1989 va ser-ne la demostració més clara.

(Ursula K. Le Guin il·lustra la situació amb un breu diàleg entre dos ciutadans: “- On estem? – On sempre hem estat. En una situació absolutament insostenible.”

“El dringar argentí de milers de claus”

Els esdeveniments que s’estaven produint a finals del 1989 als països veïns a Txecoslovàquia (Alemanya de l’Est, Hongria, Iugoslàvia…) ressonaven profundament en els cors dels seus ciutadans i el 17 de novembre, una manifestació convocada pel govern per a homenatjar un líder estudiantil mort al 1945 en la lluita contra els nazis va convertir-se en un clam popular no-violent per les llibertats.

A partir d’aquell moment, la situació de la República va iniciar un període de grans canvis i es va crear el Fòrum Cívic, encarregat de coordinar les iniciatives a favor de la democràcia. Freqüents manifestacions no-violentes, amb participacions cada vegada més nombroses es van anar produint de manera espontània.

Tot plegat va concretar-se el 27 de novembre en un fet absolutament impensable en un país comunista: una vaga general. L’endemà es va produir un altre fet inesperat: el Partit Comunista va deixar el poder i el 10 de desembre el president del país va dimitir.

La denominació “Revolució de Vellut” per a referir-se als fets ocorreguts aquells dies va ser adoptada pels txecs i pels eslovacs per a posar de relleu que no van ocórrer fets violents durant aquelles setmanes.

(Le Guin, tot explicant el fet que els manifestants feien sonar les seves claus per a assenyalar que estaven obrint la porta a la llibertat, anota en la seva narració: “Van escoltar el dringar argentí de milers de claus.”)

Els fruits de la no-violència

El buit de poder va ser immediatament omplert per forces democràtiques que van ocupar i reorganitzar el govern: el 28 de desembre, Alexander Dubcek, un heroic lluitador contra els russos durant la Primavera de Praga, va ser nomenat President del Parlament i l’endemà, Vaclev Havel – principal dirigent del Fòrum Cívic – va ser elegit President del país.

Les mesures adoptades van establir unes normes de funcionament en consonància amb les que regien als països democràtics de la zona: conversió de l’estat en una república parlamentària, desmantellament de l’economia planificada. liberalització de preus i final dels monopolis.

Van seguir la repatriació de les tropes soviètiques i finalment, al juny del 1990, la celebració d’eleccions plenament democràtiques.

El procés va culminar l’1 de gener del 1993 amb la proclamació de les repúbliques independents d’Eslovàquia i de Txèquia.

“El moment de la llibertat”

La substitució d’un estat de l’àrea comunista per dos nous països democràtics a l’Europa Central va comportar una important remodelació de tota la zona, sobretot tenint en compte que va tenir lloc al mateix temps que la inclusió d’Alemanya de l’Est a l’Alemanya Federal i la nova orientació d’altres països de la mateixa àrea.

Però més enllà d’aquests fets – i, amb tota certesa, molt més importants – els habitants de Txèquia i d’Eslovàquia van recuperar un sentit de dignitat personal, i dels altres sentiments que se’n deriven, que havien estat absents durant llarguíssims anys.

Va ser també un nou pas en la demostració de la validesa de la no-violència per a resoldre de manera eficaç conflictes aparentment irresolubles.

(Unes paraules de Le Guin glossen aquests fets: “La llibertat només es pot establir en el moment de la Llibertat”.)

(*) Aquest i alguns altres textos inclosos a l’article estan extrets de la narració d’Ursula K. Le Guin “Unlocking the air”, que descriu, malgrat no anomenar-la, la revolució democràtica no-violenta que va tenir com un dels seus escenaris la plaça de Sant Venceslau de Praga. Hi ha una versió en castellà del relat amb el títol “Las llaves del aire” en un volum que porta aquest mateix nom.)

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *